La norma descriu un sistema automatitzat de subministrament d’informació entre el Notariat i l’Agència Tributària perquè el fedatari públic identifiqui les entitats jurídiques amb el NIF revocat. Vostè pot consultar la situació de la seva identificació fiscal a la pàgina web de l’Agència accedint al servei Consulta per NIF (entitats jurídiques), dins de la relació de tràmits dels Models 036 i 037. Cens d’empresaris, professionals i retenidors – Declaració censal d’alta, modificació i baixa i declaració censal simplificada.

Causes:

El seu NIF pot ser revocat, quan:

• Durant més de dotze mesos i després de tres intents, hagués resultat impracticable notificar a l’obligat tributari en el domicili fiscal.

• No es presenti, durant 3 períodes impositius consecutius, la declaració de l’Impost sobre Societats (Model 200).

• La societat hagi estat constituïda i no iniciï activitat econòmica, ni tampoc executi els actes preparatoris per a l’exercici efectiu de la mateixa en el termini de tres mesos des de la sol·licitud del número d’identificació fiscal, excepte que es justifiqui la impossibilitat de la seva aportació.

• Els deutes tributaris de l’entitat amb la Hisenda pública de l’Estat siguin declarats fallits d’acord amb el que disposa el Reglament General de Recaptació, aprovat per Reial decret 939/2005, de 29 de juliol (article 119.1.a) Llei 27/2014).

• Hagués comunicat (mitjançant declaracions censals) a l’Administració Tributària el desenvolupament d’activitats econòmiques inexistents.

• Es constati que un mateix capital ha servit per constituir una pluralitat de societats, de manera que, de la consideració global de totes elles, es dedueixi que no s’ha produït el desemborsament mínim exigit per la normativa aplicable.

• Comunqui el desenvolupament d’activitats econòmiques, de la gestió administrativa o de la direcció dels negocis, en un domicili aparent o fals, sense que es justifiqui la realització d’aquestes activitats o actuacions en un altre domicili diferent.

Efectes

Els efectes de la revocació del NIF realitzada segons el que s’estableix en el apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 58/2003, General Tributària (LGT) i l’article 147 del RGAT, són:

1. Publicació de la revocació al Butlletí Oficial de l’Estat, que determina la seva pèrdua de validesa a efectes identificatius en l’àmbit fiscal fins que es rehabiliti aquest número.

2. Impossibilitat de realitzar inscripcions en el registre públic corresponent.

3. Abstenció del notari per autoritzar qualsevol instrument públic relatiu a declaracions de voluntat, actes jurídics que impliquin prestació de consentiment, contractes i negocis jurídics de qualsevol classe.

4. A les certificacions registrals de l’entitat titular del número constarà que el mateix està revocat.

5. Impossibilitat de realitzar càrrecs i abonaments en comptes o dipòsits oberts en entitats de crèdit.

6. Impossibilitat d’obtenir el certificat de trobar-se al corrent de les seves obligacions tributàries.

7. Baixa en el Registre d’operadors intracomunitaris (ROI) i en el de Devolució Mensual (REDEME).

Rehabilitació:

La revocació del NIF no té per què tenir caràcter irreversible. Si desapareixen les circumstàncies que la van motivar, el NIF es pot recuperar. Per a això i d’acord amb l’article 147.8 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, l’entitat ha de sol·licitar-ho a l’AEAT, acreditant que han desaparegut les causes que van motivar la revocació, i a més en el cas de societats, identificant qui ostenten la titularitat del capital de la societat, els seus representants legals, el seu domicili fiscal, així com aportar la documentació que acrediti quina és l’activitat econòmica que la societat desenvoluparà.

El fet que el NIF de la societat hagi estat revocat no vol dir que l’Administració Tributària no pugui exigir-li el compliment de les obligacions tributàries pendents; de fet, ho està fent. En aquest cas, l’admissió de les autoliquidacions, declaracions, comunicacions o escrits en què consti un número d’identificació fiscal anul·lat quedarà condicionada a la rehabilitació d’aquest.

Reglament de la Llei d’Auditoria

Recordi, a més, que aquestes mesures es complementen, tal com li vam indicar en entregues anteriors, amb la introduïda en el nou Reglament de la Llei d’Auditoria (RD 2/2021, de 12 de gener), que, des del passat 1 de febrer, inclou un nou règim sancionador per a aquells que no presenten les comptes anuals, que segons estimacions dels Registres Mercantils són més de 1,5 milions de “societats zombis”, incloses les que arrosseguen deutes que les fan inviable.

Aquestes empreses inactives busquen finançament públic, però no generen riquesa ni ocupació per al país. L’administració entén que es tracta d’un model perfecte per al blanqueig de capitals, ocultació de titulars reals i desviament de diners.

Segons el nou Reglament de la Llei d’Auditoria, els registradors mercantils són els encarregats de subministrar els expedients amb els incompliments, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) sancionarà, i l’AEAT cobrarà les sancions imposades als incomplidors.

A partir d’ara, “els únics tràmits que les societats inactives podran dur a terme seran els requerits per tornar a donar-se d’alta, i incloure novament el seu negoci en l’IAE”, a més de regularitzar la seva situació amb l’Agència Tributària “i pagar les corresponents sancions que s’imposen per cada any que l’entitat no hagi presentat l’Impost de Societats i les seves comptes de l’any”.

Ser una societat inactiva i no presentar l’Impost de Societats o informar de les teves comptes anuals comporta una sanció. La quantia d’aquesta ascendeix a 200 euros per cada any de retard. No obstant això, si en algun exercici la declaració va sortir a pagar, la quantia que el titular de la societat haurà d’abonar a Hisenda per regularitzar la seva situació és, com a mínim, el 50% de la quantitat deixada a ingressar més els interessos.